dissabte, 1 de novembre del 2008

ASHA: ADOLESCENT, VIOLADA I LAPIDADA


Ni era una dona, ni tenia 24 anys, ni era una adúltera. Si hi ha un país al món al que el que és mal es converteix en pitjor, eixe és des de fa dècades SOMALIA. I la història de Asha Ibrahim Dhuhulow, la suposada dona de 24 anys lapidada en públic el passat dilluns a la ciutat de Kismayo, és tan sols un reflexe. Perquè no era dona, sino quasi xiqueta. Asha no tenia 24 anys, sino 14. No havia comés adulteri. Havia estat violada per tres homes del clan més poderós de la ciutat. Ajudats pel tribunal islàmic imposat per les milícies integristes de Al Shabab, la mort a pedrades de la menor, va servir per esborrar qualsevol prova del crim.


Asha, acudia a l'escola en el camp de refugiats, patia epilèpsia, per la qual cosa la família va decidir enviar-la amb la seua àvia a Mogadiscio, on podria rebre millor atenció mèdica. Kismayo estava al seu camí. Però no comptaven amb la guerra ja quasi eterna a este país. La xiqueta es va quedar atrapada a Kismayo, on va poder sobreviure dos mesos, gràcies als coneguts que havia fet durant el camí. No tenia prou diners per poder arribar a Mogadiscio. La nit de dissabte, tres homes se li aproparen i l'obligaren a acompanyar-los a la platja, on la violaren. Aconsellada per son pare, ella va acudir als tribunals per denunciar els violadors, que foren detinguts. A partir d'ací començava la sèrie de despropòsits que acabarien amb la xiqueta, nugada i soterrada fins els coll, preparada per a l'execució.Asha, víctima de repetits enganys, fou arrestada i acusada d'adulteri, de mantindre relacions sexuals sense estar casada.
Un miler de persones s'aproparen a l'estadi de fútbol de Kimbayo, als que s'havia dit que s'anava a lapidar una dona de 34 anys, prostituta, bígama, adúltera. Però pogueren veure i escoltar a Asha abans que li cobriren el cap amb un caputxó. Asha la xiqueta, protestava la seua innocència... Alguns testimonis van intentar ajudar-la, però van disparar contra ells.

(Notícia estreta de l'article amb el mateix títol, signat per Lali Cambra i publicat a les pàgines 30 i 31 del diari El País, huí dissabte 1 de novembre de 2008).

1 comentari: