divendres, 5 de setembre del 2008

DIARI D'UN RODAMONS: FLORèNCIA (CINQUé DIA)...I Açò S'ACABA


Hui ha estat el cinqué dia...i és que com diuen, res no és etern (ni tan sols l'amor) i tot lo bò s'acaba...Demà toca tornar a casa, diumenge recuperar el ritme normal del dia a dia i dilluns: tornar al treball...Tot i que per a molts, suposa un trauma, jo vegent com està el pati...crec que és tot un luxe poder dir que torne al treball i que tinc ganes de treballar...tinc encara una setmaneta de vacances a novembre i a més a més tinc tant de treball d'aci a final d'any, que de segur que em passa molt de pressa.

Tornem a la crònica del dia de hui. L'esmorzar: tan dolent com tots els dies. Dormir?, hui he dormit de tironet, tot i que em vaig gitar quasi a la 1'00, veient una comèdia a la tele, en italià per suposat, però molt bona i vaig entendre tot més o menys... Les visites del dia les he començat per l'Accademia, on destaca sobremanera entre d'altres valuossissimes obres d'art: el David de Miguel Angel...Per suposat, prohibit fer fotos. D'açi a la Catedral, tenia una asignatura pendent: pujar a visitar la Cupula de Brunellechi, després de sortejar 463 escalons, amb una suada històrica, he arribat dalt a la terrassa exterior de la cupula, on es gaudix d'una vista de privilegi de tota la ciutat de Florència i on a més a més es respira una tranquilitat molt gran, tot i que sempre està ple de visitants...unes fotos i 463 cap a baix, al carrer de nou, disposat a caminar una estona fins arribar al Pallazo de Pitti, on he gaudit de la valuosa coleccio pictòrica i del fabulos palau...recomanable esta visita també...i per fi hora de dinar: hui amanida de formatge, pera i kiwi i de segon pasta (molt bò tot, per cert), el postre un té com cada dia, reservant-me un budellet per a la vesprada fer-me el darrer gelat del viatge...com diuen a Itàlia: mamma mia! quin gelat de café m'he cascat esta vesprada...Després de dinar, he visitat l'Església de la Santa Creu (impresionant, on entre d'altres personatges il.lustres, estan soterrats Miguel Angel i Galileo Galilei)...i d'açi a la visita estrel.la del dia i una de les més importants del viatge: la Galleria dels Oficci, on estan algunes de les obres més importants de la pintura florentina i part de l'Italiana...No puc quedar-me amb una unica obra d'este extraordinari museu, perquè seria impossible, però com que a l'art el que compten son les emocions, em quede amb les emocions que m'ha trasmés LA PRIMAVERA (de BOTICELLI)...i sobretot després de les explicacions de la guia...esta obra d'art, m'ha enamorat....i l'altra obra de Boticcelli que hi ha a la mateixa sala i és molt coneguda arreu del mon: El Naixement de Venus... I per acabar la visita a este museu, hem pogut gaudir d'una altra obra escepcional: La Venus de Urbino, on Tiziano aconsegueix plasmar de manera impresionant la bellesa del nu d'una dona. Meravellosa i sensual la bellesa d'esta dona que Tiziano va plasmar a esta obra i que pot tindre't davant ella sense que te n'adones del pas del temps...a no ser que siguen les 18.40 hs. i vinga una de les vigilants del museu per despatxar-te per la via ràpida, perquè el museu tanca a les 18'30 i se'n haviem passat de l'hora...però com vos he dit, un gran museu com este, amb una bona visita guiada...i el temps et passa volant!.
Com volant m'ha passat també este dia...Menjant-me el gelat, he tornat a poc a poc a l'hotel, per comptar-vos com ha anat el dia, i dintre d'un rato, dutxeta i darrer sopar italià...per a variar una mica el menu, soparé pizza...I demà temps de tornar, a mitjan mati agafaré el tren a Pisa Centrale, per canviar alli a un tren que va a l'Aeroport de Pisa i alli facturar, embarcar i volar amb Ryanair destinacio València, esperant tindre tan bon vol com a l'anada...
Una ultima cosa. Després d'uns quants dies sense tindre una conversa com Déu mana, hui m'he creuat amb gent del poble (què extrany que tornara a València sense vore algun paisà). Quan anava a la Galeria dels Oficci, m'he creuat amb una filla del "Tio Alegria" i amb la seua familia. Hem parlat un poc i resulta que tornen demà a València en el mateix vol que jo...El mon és un autèntic mocador!.

P.D. Com diuen açi: PREGO (per favor), apunteu tots els que no hajau estat açi FLORèNCIA I LA TOSCANA a la vostra programacio dels viatges de la vostra vida...Jo m'he enamorat d'esta terra i d'esta gent i sobretot d'esta cultura...Vosaltres no?.

Des de Florència, bona sera a tothom!. Ens veiem demà a Bocairent!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada