Dijous 6 de setembre, després d’un llarg viatge en autobús i havent deixat ja darrere la ciutat de Budapest (la sorprenent i monumental Budapest), arribavem a Viena: un dia més no tenia el dinar inclòs (viatjava en règim de mitja pensió). Mentre el grup dinava a un restaurant on estava concertat prèviament (a les 12’30 hs…a vore qui té fam a eixes hores…jo no), jo aprofitava les prop de dues hores lliures de que disposavem, per visitar la catedral de Viena, l’església de Sant Agustí, el carrer comercial, l’Ópera (per fora) i com no: la pastisseria SACHER, on vais comprar bombonets i la famosa tarta sacher (quedat bé amb la familia, que costa ben poc…). Prèviament haviem gaudit d’una ràpida visita panoràmica a la ciutat, que ens deixava amb les ganes de conéixer incomptables monuments i jardils, que fan d’esta una de les ciutats més visitades del centre d’Europa. Passades les dues hores lliures, empreniem de nou camí cap a Praha (Praga) en autobús…envoltats d’un paissatge al que predominaven els bancals de lúpul (per a la cervessa) i els de panís. Arribats a l’Hotel (4 estrel.les, però de l’est)…em quedaden les forçes justes per sopar i gitar-me…el dia havia estat esgotador, a més a més marcat per una pluja insistent i que ens seguia allà on anavem...una pluja que seria la nota dominant de l’oratge d’este viatge, fins divendres…dissabte i diumenge, fred també, però sense pluja.
Divendres, gaudirem d’una panoràmica en bus per la ciutat de Praga fins que arribarem prop del centre històric, la ciutat medieval, on l’autobús ens deixà i visitariem la ciutat acompanyats per una guia molt bona, però molt ràpida…primera presa de contacte en esta ciutat meravellosa…a la que sense cap dubte hi ha que viajar i a la que m’haguera agradat quedar-me almenys dos o tres dies més dels que estiguerem. A Praga em vaig incorporar al grup que seria el definitiu per al viatge i a més conegué els que anaven a ser els meus millors companys i amics de viatge: un matrimoni Sevillà i la seua filla (Isa), dues valencianes: Amparo i Mª José i una parella (ell d’Albacete i ella francesa-espanyola de Roquetes de Mar, afincats a València)…un grupet la mar de bò amb el que vaig tindre la sort de compartir els dies del divendres (Praga), dissabte (Karlovivary– la ciutat balneari) i diumenge (Praga). Durant estos dies, vais tindre l’oportunitat de ser espectador a una obra de l’anomenat Teatre Negre de Praga, varem anar a vore l’obra “Alicia en el País de las Maravillas” que encara estic tractant d’entendre,…i també un sopar a una de les cervesseries més típiques de Praga (on vaig probar la cervessa negra…que com la rubia: no m’agrada…massa amarga.,..), o el sopar d’acomiadament del grup d’amics i companys de viatge, a una pizzeria molt bona a la que ens donarem l’ultim festival gastronòmic d’un viatge que ha deixat per al record amics i amigues noves, experiències gastronòmiques, ciutats sorprenents i meravelloses com Budapest i Praga, moments irrepetibles com la vesprada al Pont de Carlos (Praga) …i moltes coses més que si algun dia me s’ocurreix, vos les aniré comptant…Des d’ací el meu agraiment a totes les persones que he nomenat del grup que hem compartit el viatge, per tots els bons moments que hem passat, les meues disculpes als lectors del blog si en algun moment vos he avorrit…i els meus ànims a tots a que visiteu totes dues ciutats i conegueu dos països sorprenents i que des de fa ben poc formen part de l’Unió Europea…: Hungria i la República Checa…conforme he vist jo els dos països, en uns quants anys…es posen a un nivell bò…el primer no adoparà l’euro fins 2010 i el segon vorem si el 2012 l’adopta…Si aneu, prepareu Forints (per a Hungria) i Corones Txeques….(si no vos en fan falta més de 300, vos les puc deixar jo…em van sobrar i no les he canviat…).
Per cert…molt important i abans de tancar la crònica d’este viatge…molt important : he conegut també una parella acabada de casar, valencians, que han fet que recupere una mica la « fe en l’amor »…vore els dos tant enamorats…tan acaramelats tot el viatge…les atencions que tenien l’un amb l’altre…i la il.lusió amb la que tornaven a casa…per començar a viure en parella…un amor, com els d’abans…i jo que pensava que açò ja era història…
